EDITORIAL FEBRER

Comencem l’any amb noves retallades. Són notícia però ja no ens sorprenen. Sembla que ens haguem de limitar a endevinar a què haurem de renunciar aquesta vegada i a qui li tocarà el rebre. Les retallades ens indignen i ens esgoten, ens esveren, però també ens fan refl exionar, ens causen maldecaps però també ens fan buscar solucions i alternatives, ens fan evidents les desigualtats però també ens permeten cercar punts de trobada i sobretot de partida. Amb les retallades hem vist com entre tots hem estirat més el braç que la màniga, i els polítics ens hi han empès deixantnos tirar de veta fi ns que ja no hem pogut lligar els gossos amb llonganisses. El Fons Monetari Internacional ens diu que aquest any 2012 ja no disposarem de prous llonganisses ni per alimentar als gossos i que, potser –permetin-nos la llicència– ens l’haurem de menjar, el gos. La retallada del transport públic ens farà moure més que mai.

A Esparreguera haurem de prescindir del mar –no ens passem– i de l’aire –l’Aeri és tancat, però buscarem totes les solucions possibles per seguir movent-nos per terra. En aquest número del 777 mirarem d’aprofundir-hi i, entre tots, debatreho. Per altra banda la retallada de l’educació ens empentarà a aprendre més d’una lliçó i a buscar tres peus al gat per seguir gaudint d’un ensenyament de qualitat. La retallada en sanitat ens farà més forts perquè retornarem –d’alguna manera– als orígens. La retallada de cultura ens incentivarà a crear-ne més i a no donar-nos per vençuts: com més crisi més cultura. Si ens retallen drets és perquè encara en tenim…. Oh i tant que en tenim!

Tenim prous motius, il·lusió, capacitat, eines i enginy per canalitzar i tirar endavant projectes col·lectius, que mai ens podran retallar: cultivar la nostra consciencia i l’esperit social. És per aquesta raó que en una bona i llarga tarda de dissabte, un grup de joves sobradament motivats decidíem que assumíem el que es considera un esport de risc en aquests temps: un compromís. Agafar el relleu generacional d’aquesta revista. Perquè és temps d’inversions ara, d’un altre tipus d’inversions, i sobretot de riure plegats, de riure molt. Ens acompanyeu, oi? Ja ho sabeu, el 777 és casa vostra.