QUIN ÉS EL FUTUR DE LA PASSIÓ

La revista, s'endinsa en una de les activitats i entitats amb més pes específic a Esparreguera: La Passió. La Passió té problemes i la revista intenta esbrinar si els esparreguerins saben quin és el problema de La Passió i si saben quina podria ser la solució per a un problema que és més una crisi interna i de gestió que no pas un probelma econòmic, que també.

Entrevista amb el Manel Roca i amb la Francesc Fosalba.

El problema de La Passió deriva segons les parts, entre els diners que l'Ajuntament ha promés i no paga a La Passió i la mala gestió de la junta de La Passió. I si és així, Què hi ha de cert amb les xifres que l'Ajuntament explica que ha donat a La Passió? És aquesta la gestió que La Passió pot fer d'aquests diners?

Diversos convilatans ''passioneros'' donen també la seva opinió. Digues tu la teva...

PASSA EL CIRC…

[…] Malabars, trucs, equilibris, situacions còmiques... i un cuc; un deliciós espectacle que, durant gairebé un segle, ha fet passar una bona estona a gent de totes les edats i a tot arreu on ha anat. Per sort no vaig cometre l’error de perdre’m el Circ Raluy.

(article d'opinió de Gerard Bidegain que sortirà publicat al 777_núm. 113)

PROBLEMES ECONÒMICS A LA PASSIÓ

El dimecres, 5 de maig, ens despertava la notícia publicada en el diari comarcal Regió7, amb un titular espectacular: L'EDIFI DE LA PASSIÓ D'ESPARREGUERA, EMBARGAT

Arantxa Solís. ESPARREGUERA_ L'edifici de La Passió d'Esparreguera podria acabar en mans de la Seguretat Social si la junta directiva no paga el deute de 14.000 euros contret per no haver pagat 10.000 euros corresponents a les retencions de les nòmines de sis treballadors que tenia contractats. […]

Els comentaris al carrer no es varen fer esperar. Els més propers a La Passió es manifestaven sorpresos per la notícia i poc sabien que la mala situació econòmica de La Passió l'hagués dut fins aquí.

Ràdio Esparreguera va transmetre la notícia: La Seguretat Social embarga l'edifici de la Passió d'Esparreguera. Poc després és comentava la situació en la tertúlia habitual. Després ens explicaven que: L'ajuntament d'Esparreguera no tenia constància del deute de la Passió d'Esparreguera. Més tard ens anunciaven: La Passió arriba a un acord amb la Seguretat Social i aconsegueix un any per pagar el deute en emplaçaments d'uns 1.250 euros al mes.

El dijous 6, en el mateix diari Regió7, Manel Roca deia "Abans que finalitzi aquest any haurem d'haver pagat els 14.000 euros que devem", ha explicat el president de La Passió d'Esparreguera. "A la Seguretat Social també ens han comentat que si algun mes no ens anés bé pagar, podríem renegociar-ho. Crec que han estat molt amables per part seva" […] La regidora d'Hisenda a Esparreguera, Adriana Garcia, ha explicat que "aviat La Passió d'Esparreguera rebrà el primer pagament d'uns 32.000 euros corresponent als 65.000 euros acordats per conveni [que es van determinar per tal d'amortitzar els diners que no es poden pagar arran de la suspensió del Consorci per la Cultura], i el segon pagament arribarà a final d'any". […]

Els comentaris de l'oposició han començat a aparèixer en forma de comunicats a les seves pàgines web amb greus crítiques al consistori.

Esquerra denúncia que l’actitud de l’ajuntament amb la Passió és pur teatre

Josep Rovira diu que l’Ajuntament d’Esparreguera ha de deixar de fer teatre per donar suport real a La Passió

El grup municipal d’Esquerra a Esparreguera denúncia que l’actual consistori ha incomplert sistemàticament els seus compromisos amb la Passió. En el conveni de l’any passat es va comprometre a pagar 57.000 euros a raó de 4.500 euros mensuals. Els pagaments no es van produir de forma mensual. Òbviament, això va provocar inconvenients comptables i financers a l’entitat. […] Segons Josep Rovira. Fa tres anys que s’està pensant el desenvolupament del consorci com a eina de programació i gestió. Per Josep Rovira és bastant clar que o hi ha participació pública en la gestió –a través del Consorci– o La Passió serà sempre un pou sense fons a no ser que el Teatre s’obri només els 3 mesos de representació de La Passió amb el conseqüent deteriorament de les instal·lacions que això comporta. […]

Per altra banda Ramon Alemany de Convergència i Unió parla del DEUTE DE LA PASSIÓ

[…] En una tertúlia per radio, he escoltat diversos comentaris que emetien opinions basades en el desconeixement de com ha esdevingut aquesta negativa realitat i que amb la lleugeresa del desconeixement, és permetien responsabilitzar a la Junta del Patronat de poca prudència econòmica en la direcció de l’entitat, com a causant del problema actual.

[…]En conclusió el desequilibri econòmic de La Passió ha estat induït per el compromís i l’actitud generosa de l’entitat amb l’activitat cultural i cívica d’Esparreguera, en que ha contribuït a posar el nostre poble dins el mapa cultural de Catalunya i no ha estat corresposta amb la responsabilitat necessària pel Consistori, que no ha assumit la part de costos que li pertocaven.

Si l’entitat optés per mantenir les instal·lacions obertes només per a fer les representacions del espectacle propi i restessin tancades la resta del any, o sigui des de 2 de maig fins a 30 de gener, a part dels problemes de seguretat que podria comportar, no patiria cap problema econòmic.[…]

EL MINISTERI DE FOMENT RECONEIX LA RESPONSABILITAT

El Ministeri de Foment ha reconegut la seva responsabilitat en la caiguda del pont de Magarola d'Esparreguera, el 10 de juny de 2000, i indemnitzarà la mare de les dues víctimes mortals amb 192.202,10 euros, segons es desprèn de la resolució. Després de deu anys el ministeri estima parcialment la reclamació de responsabilitat patrimonial basant-se en l'informe del Consell d'Obres Públiques i del Consell d'Estat, en els quals queda provada la responsabilitat de l'administració. En els dos informes es determina que queda "acreditat" que el col·lapse del pont va ser a causa d'una fallada de la cimentació com a conseqüència de l'estat d'abandonament de la riera de la Magarola i per no haver-se tingut en compte l'estrenyiment del curs en ampliar el pont el 1990. Segons els informes, el pont tenia capacitat per a desaiguar el volum d'aigua que va caure el dia dels successos sempre que s'hagués respectat el curs natural de la riera en tota la seva extensió. Com a conseqüència, és imputable a l'administració pública una responsabilitat patrimonial "per la deficient conservació i la incorrecta ampliació". Segons l'advocat de la família de les víctimes, Juan Galera, les responsabilitats es repartiran en un 75% per a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i en un 25% per a Foment, amb la qual cosa el ministeri es reserva la possibilitat de requerir a l'ACA la seva part de l'import. Galera ha destacat el "coratge" del ministeri en no "responsabilitzar en absolut a la tromba d'aigua que va caure aquell dia a la zona". Finalment la indemnització serà de 192.202,10 euros i només es reconeix la indemnització a la mare. "Realment el que la família vol és una disculpa pública, que els donin el condol, cosa que encara, gairebé 10 anys després, no ha passat", ha dit Galera.
EFE / LAMALLA.CAT

CARTA ALS LECTORS

SALVAR ELS COL·LEGIS NOUS
No sé si algú s’ha adonat de l’estupidesa que s’està fent a l’edifici de l’Escola Mare de Déu de la Muntanya, conegut també per
Col·legis Nous. Sempre havia tingut la sensació que era un edifici serè i que per la seva construcció, pròpia de l’època, evocava una manera de fer emprenedora i a la vegada assenyada; tranquil·la però oberta i dinàmica. En poc temps hem vist com li han tret les tripes a l’edifici i li han buidat el pati. Hem seguit l’aventura d’apuntalar la façana que ha restat amb les finestres badant de bat a bat com les òrbites buides dels ulls d’un gegant. Hem vist com, de mica en mica, han construït un mur de ciment compacte que rodeja, tanca i tapa, a la vista del vianant, la façana tan costosament mantinguda en peu. Espero que finalment ens sorprengui, i ens sorprengui molt, però hi ha coses que no sé si es poden millorar encara que ‘‘la mona se vista de seda’’. Realment era la millor opció fer una escola nova d’aquesta manera? Valia la pena l’esforç de salvar la façana, si han destruït tot l’entorn? Si l’edifici mereixia alguna consideració, per què no es convertia en centre de cultura, per exemple? En un altre lloc -ben pensat, en un lloc amb més accessibilitat-, es podia haver fet un edifici nou, amb comoditat i més economia, per a una nova escola. Bé, ara sí que ja no hi ha res a fer; aviat tindrem (és un dir) escola ‘‘nova’’ i haurem perdut per sempre aquells Col·legis Nous de grata memòria i d’imatge tranquil·la, dels quals només veurem un trosset de façana antiga sota un pati rodejat per un ample mur de ciment. No cal ni tan sols lamentar-se, això ha passat davant els nostres ulls i ens ho hem mirat com estùpids.
Robert, exalumne dels Col·legis Nous
Podeu llegir aquesta carta i d'altres a l'Apartat 24 de la revista 777
Envia les teves cartes a setsetset1@gmail.com

CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE DANSA

El 29 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa i, per aquest motiu, l'Escola Municipal de Música i Dansa ha organitzat un intercanvi amb l'escola de música i dansa de Montornès del Vallès; el dissabte 24 d'abril, a les 7 de la tarda, a la Plaça de la Pagesia. Els alumnes de l'aula de dansa d'Esparreguera hi van participar amb l'espectacle "Ressons", i els alumnes de Montornès, amb "Tres variacions".
La celebració continuarà del dissabte 8 de maig, juntament amb el Taller i l'Espiral, i centres d'altres poblacions. Les actuacions seran a les 6 de la tarda (a l'Església Parroquial), a 1/4 de 7 de la tarda (a la Plaça de l'Església) i a 2/4 de 8 de la tarda (a la Plaça de la Unió).

16% ESPARREGUERA DECIDEIX

A l'entor d'un 16% dels empadronats a Esparreguera majors de 16 anys han participat aquest dissabte en la consulta sobre la independència al municipi. Les dades definitives de participació encara poden variar molt lleugerament, perquè hi ha alguns vots que s'han d'acabar de comptar, però l'organització ha indicat que han votat entre 2867 i 2869 persones de les 18.142 que en tenien dret. 'Ha votat tanta gent com el nombre de vots que acostumen a treure els alcaldes de la vila', ha indicat el portaveu de la plataforma Esparreguera Decideix!, Aleix Escorcell. El portaveu de l'entitat organitzadora, que ha muntat sis col·legis electorals, també ha subratllat que durant les passades eleccions europees a Esparreguera hi va haver 'un 66% d'abstenció'. I ha afegit que 'estem molt contents, tant de com ha anat la jornada com de la participació'. 'I és que tres de les forces polítiques a l'ajuntament van optar per l'abstenció, per fer un boicot passiu', ha lamentat Escorcell. Es tracta del PSC, el partit al qual pertany l'alcaldessa Francesca Fosalba, Entesa, que governa amb coalició amb els socialistes, i el PP. Al ple de la ciutat, a més, hi són representats CiU, ERC i dos grups d'independents. Escorcell s'ha felicitat perquè 'aquesta jornada s'ha pogut dur a terme en un ambient de normalitat i amb un esperit d'alegria, i tot això s'ha fet amb excel·lència', fent 'que tothom se sentís còmode anant a votar'. El portaveu de la plataforma 'Esparreguera Decideix! ha valorat que 'gent de móns molt diversos aparqués les seves diferències i anéssim tots junts'. 'Hem funcionat com un Estat, i només som ciutadans', ha conclòs el portaveu de la plataforma organitzadora de la consulta.

JA TENIM EL SET D'ABRIL

24A UN EXERCICI DEMOCRÀTIC
Dissabte 24 d’abril, la nostra població té una cita important: serà un dels 192 municipis que participaran a la tercera onada de consultes sobre la independència de Catalunya. Un fet històric perquè, per primer cop en la història de la democràcia, més de 400 municipis catalans s’han organitzat, un per un, per consultar la ciutadania sobre un mateix tema, fins fa poc tabú. Una consulta no vinculant, és cert; una consulta que ha provocat algunes divisions, organitzada pels partidaris del SI i amb molt poca presència del NO, també és cert; però una consulta que, per primer cop a la història, permetrà que aquells que ho desitgin puguin expressar la seva opinió.

I TAMBÉ…
L'ATUR ACTIVA LES PRESTACIONS SOCIALS

Quan desapareixen les grues, i avui no n’hi ha gaires en el cel d’Esparreguera, creixen els problemes socials lligats a la manca de recursos. Es fan menys habitatges, hi ha menys feina, es compren menys cotxes, i menys televisors i menys... Aleshores sobra personal, ja no només a la construcció sinó en altres feines, i s’endega la roda de l’atur...

NOTÍCIES
LA PEL·LÍCULA “LA NIT QUE VA MORIR L'ELVIS” A MÀLAGA

La nit que va morir l'Elvis, inaugurava la zonazine del festival de cinema de Màlaga. Les crítiques la deixaven molt bé.
KARENN WALLACE. MÁLAGA Ayer comenzó Zonazine, de la mano del debutante Oriol Ferrer, con la película ‘‘La noche que murió Elvis’’, singular proyecto que ha tardado cinco años en ver la luz y cuyo autor, a falta de otra definición, considera un ‘‘thriller místico’’. Ferrer ha creado para el film un pueblo ficticio cuya fisonomía se transforma debido a un megaproyecto ideado por un grupo de fundamentalistas católicos en torno a La Pasión de Cristo. Precisamente, en el reparto del film, encabezado por seis intérpretes profesionales, encontramos también a un buen puñado de amateurs -destacan Jaume Rovira y Carles Serrat-, en su mayoría colaboradores del auto de La Pasión en el -real- pueblo de Esparreguera.
Finalment va aconseguir dos premis en el festival: a Blai Llopis com a millor actor i una menció especial del jurat a la pel·lícula