66 idees per a superar la crisi

I no tornis a parlar mai més de crisi, si us plau. Petites? idees per a superar una gran? crisi. Potser coneixeu la famosa anècdota de la companyia aèria que va estalviar milions gràcies a una oliva: algun il·luminat va tenir la feliç idea d'eliminar-la de les amanides dels passatgers de primera. El concepte aquí és que petits detalls poden suposar grans guanys. Ja que l'economia del país ja la salvarem pagant, com sempre, pensem ara en aquests petits gestos diaris que poden ajudar a l'economia personal. Sempre hem sentit a dir que és davant un moment crític que l’home aguditza l’enginy. Amb aquesta intenció hem volgut posar a prova els nostres lectors. Els hem demanat petites idees per a superar la crisi. Com podreu veure n’hi ha per a tots els gustos. Les hem classificat per àmbits per tal d’ordenar una mica els conceptes, però, i el que és més important de tot, gairebé totes es poden posar en pràctica. Vegeu que, si bé no hi ha res de nou amb tot el que llegireu, sí que hi trobareu molta imaginació. Nosaltres us animem a seguir-les i a buscar les vostres pròpies idees; de segur que són moltes i, si voleu publicar-les, us oferim el nostre blog que és obert a tothom.
1.
Anar en bicicleta a treballar. Si tenim la sort de treballar al poble, podem utilitzar la bicicleta per fer el trajecte diari; estalviarem en diversos sentits: economia personal, economia energètica, economia en recursos per a la millora del medi ambient, economia d'aparcament… A més faràs esport. Si encara no tens bicicleta, ara és un bon moment, pots aprofitar la carta als Reis per encarregar-la. Tria-la bonica, que et faci sentir bé, i alhora t'ajudarà a millorar la teva auto estima. Mireia
2.
Utilitzar el transport públic. Tot i que les tarifes han pujat un 7% en la T10 i un 6,20% en la resta de viatges, el transport públic encara resulta un mitjà econòmic, si compares amb el que pot significar l'ús del cotxe (aparcament, benzina, assegurances, riscos). El preu de la targeta T10 per a un usuari de zona 3 és actualment de 19.80 euros per 10 desplaçaments integrats combinats, cadascun, fins a 4 mitjans de transport. Carmina
3.
Minimitzar les trucades telefòniques. El fet de portar el telèfon a sobre tot el dia pot suposar, de vegades, un ús fàcil i impremeditat. Abans de fer una trucada pensa un instant si és absolutament necessària, segur que comprovaràs el beneficis. Albert
4.
Agafar el cotxe només per a desplaçaments imprescindibles. Si no, optar per caminar; és molt saludable i el temps agafa una altra dimensió. Jordi
5.
¨Clothes swap¨ (intercanvi de roba). En alguns països estrangers és molt comú fer un canvi d'armari en una trobada entre amics o en algun lloc social, en la qual tothom aporta roba que intercanvia per peces d’altres. És un bon costum i a més molt divertit. Laura
6.
Compartir vehicle per anar a la feina. És un costum molt agradable; si no hi ha ningú que, de manera fixa, necessiti compartir amb tu el cotxe, pots fer-ho passant per la parada de la Igualadina abans d’emprendre el viatge; de segur que donaràs una alegria a algú i que a més passareu una bona estona junts. Francesc
7.
Visitar la família o amics quan viatgeu. Si us agrada viatjar estudieu el lloc on voleu anar i procureu que sigui on hi teniu amics o família; resulta molt més econòmic, instructiu car us aconsellaran bé i millorareu les vostres relacions. Recorda que has de portar un bon regalet i ser molt amable; tot el que t'estalviaràs s'ho mereix. Àngels
8.
No parlar mai de crisi. Amb la família, durant els àpats o amb els amics, no parlar de cap de les maneres de la crisi, molt menys si tens una hipoteca per pagar, és clar... La bola es fa més gran quan més s'hi pensa. Fes com fan a Laos que creuen que pensar massa o treballar massa és dolent per a la salut. Fer cagar el Tió amb la canalla és molt més saludable. Eloi, des del Vietnam
9.
Anar al bar a fer un cafè. Sol o amb els amics i pel preu d'un cafè tens, calefacció, diari, conversa, lavabo… pots fer amistats, relax, relacions públiques, dónes negoci al propietari del bar, fas vida social, crees ambient… ajudes el teu país a prosperar. Carme
10.
Deixar de fumar. Aprofitar el moment per deixar de fumar; estalviaràs com per pagar un mes d'hipoteca o dos. Joan
11.
Disfressar-se de polític (posar-se un llençol a sobre) i anar al Parlament de "pinxos". Gerard
12.
Menjar poc, pair bé i ficar-la quan convé! Isidre Bonafè, company sentimental de la senyoreta Elvira.
13.
Berenar a les inauguracions. Si estàs interessat en una exposició, anar-hi el dia de la inauguració i, de passada, berenaràs. Ignasi
14.
Fer joguines. Amb imaginació i posant tota la creativitat al servei del teu objectiu, podràs aconseguir fer joguines molt boniques (cuinetes, cotxes de fusta o de llauna –utilitzant llaunes de refrescos–, mòbils, jocs de taula pintats a mà, nines de roba…). Carme
15.
Cinema. Si t’agrada anar al cinema o al teatre fes-ho el dia de l'espectador. I també pots veure gratuïtament una pel·lícula documental, cada mes, al Patronat parroquial. N’hi ha de molt interessants. Enric
16.
La pressió mediàtica. La crisi atabala més i més si la vas llegint o veient als mitjans de comunicació tot el dia. Pren-te alguns dies de descans de televisió, ràdio i premsa. Els mitjans sovint són patrocinats per grans entitats financeres i empreses que, de ben segur, no s'enfonsaran amb la crisi. Eloi
17.
Utilitzar les biblioteques. El préstec o l'intercanvi de llibres, discos o pel·lícules et pot fer estalviar molt diners si ets dels que fan consum d'aquestes arts. Teresa
18.
Comprar llibres de butxaca. Els llibres de butxaca acostumen a costar molt menys. El codi da Vinci, de Dan Brown, costa 10 euros d'Edicions 62 i l'edició d'Umbriel Editores 36’25 euros. Antoni
19.
Restaurar mobles inutilitzables. Si no t'hi veus amb cor, recorre al taller de restauració de l'escola d'Arts plàstiques; aprendràs a restaurar els mobles vells i a reutilitzar-los; a més ho trobaràs molt divertit i satisfactori i, fins i tot, t'ajudarà a relaxar-te. Montserrat
20.
Diversificar la informació. A Tailàndia recomanaven no quedar-se amb l'opinió d'un sol mitjà de comunicació; el consell és comparar i tenir una opinió pròpia. En el cas de la crisi, nosaltres optaríem per comparar amb premsa estrangera i/o amb la situació en països com Birmània, Xina, Vietnam, Perú o Itàlia (aquests no estan tan malament com els primers, però els pobres tornen a tenir Berlusconi de president, que ja és una crisi ben difícil de pair en si mateix). Eloi
21.
Fer vacances. Si la crisi és molt forta i el ressò mediàtic és excessiu, fes vacances i canvia d'aires. Pots optar per anar a la muntanya i dormir en tenda o en refugis. Hi ha moltes activitats que encara són gratuïtes. Eloi
22.
Apuntar-te a alguna associació. Faràs alguna cosa que t’agradarà, cantar, fer castells, correfocs, teatre, música, excursionisme, esport, escacs, caza, pesca, fotografia, jocs de rol, tertúlies…i dins d’una entitat les coses sempre surten més econòmiques perquè es fan en col·lectiu. A més trobaràs amics i tindràs una vida social activa. Mònica
23.
Fer el Camino. Si t'has quedat sense feina aprofita per fer el Camino de Santiago; quan tornis potser ja haurà passat el mal moment i, si més no, ho hauràs aprofitat per trobar-te a tu mateix i reflexionar. Potser descobriràs que tot és efímer i que a cada revolt del camí hi ha un nou paisatge. Xavier
24.
Viatjar amb la tenda de campanya. Si t'agrada tant viatjar que, malgrat l'economia no sigui gaire bona no vols estar-te'n, prova de fer-ho amb tenda de campanya. Hi ha campings magnífics per tot arreu. Aprovisionat d'una bona guia. Laura
25.
Fer guardiola. Aprofitar la baixada de l'euribor per 'posar a la guardiola' l'import de rebaixa en la quota. Jordi
26.
Cercar fonts d'ingressos alternatius. Fer de cangur, donar classes… Jordi
27.
Rebaixar la factura del telèfon mòbil. Canviant a operadors més econòmics. Jordi
28.
Comprar i consumir productes del país. És la millor manera de fer circular el diner i sortir-hi guanyant tots. Laura (La Laura ens aconsella que mirem la pàgina web on s’explica què és “El dinero gratuito de Wörgl”, un experiment molt interessant.
http://monedascomplementarias.pbwiki.com/Art14
29.
Diferenciar-se. Per al comerç resulta imprescindible “diferenciar-se”; la clau de l'èxit no és ser el millor, sinó ser diferent. Teresa
30.
Crear un negoci. Un negoci que amb pocs recursos pot donar bons resultats, on es recullin objectes en desús i vendre'ls a baix preu: telèfons mòbils usats, paraigües que s'acumulen, bosses de mà o de viatge que no volem usar més, llibres, roba, cotxets dels fills que s’han fet grans, ordinadors… Amb imaginació, fins i tot, se’ls pot donar un altre ús. Maribel
31.
Deixar les targetes de crèdit al calaix. Si no hi ha objecte de pecat no hi ha pecat. Meritxell
32.
Competir per estalviar. Fer competicions amb algú de la família, o amb tots, per veure qui estalvia més i qui inverteix millor. Àngels
33.
Fer negoci. Per al comerç, la petita empresa i l'empresa familiar, és important apreciar aquest moment com de canvi i donar una imatge dinàmica i alegre. La tristesa i l'apatia no generen res. Enric
34.
>;Reutilitzar materials de desfeta. Fer, amb material de desfeta, objectes d’ús. Per exemple llaunes (per fer tapes d'agenda, moneders, joguines…) roba (per fer bosses de mà, bosses que substitueixin les de plàstic per a botigues, estovalles, mocadors). Manel
35.
Invertir. És un bon moment per mirar endavant i invertir en aquelles coses que fins fa poc eren intocables, si és que el nostre capital ens ho permet, és clar. Enric
36.
Comprar-ho tot a Esparreguera. En temps de crisi ens hem d'ajudar els uns als altres, comprant al poble donem vida al poble. Isabel
37.
Fer un paté amb les restes d'un rostit. Esmicolar la carn i afegir a un sofregit de ceba, una mica de rom i lligar amb un polsim de maizena. Deixar refredar en un recipient ben ajustat i fàcil de desemmotllar. Mercè
38.
Embotit amb la carn d'olla. Desossar la carn d'olla: peu, careta, porc, pollastre, vedella pilota, botifarra, pedrer, cansalada. Esmicolar i barrejar bé després de salar i empebrar al gust. Embolicar amb un film i deixar refredar; obtindreu un embotit boníssim que podeu servir a taula acompanyat d'una amanida i una vinagreta o també el podeu fer servir per als entrepans de l'esmorzar. Carme
39.
Tenir un hort. Faràs salut, et divertiràs, et sentiràs satisfet, menjaràs bé i bo i faràs un estalvi considerable. I si l'hort és una mica gran, encara podràs vendre verdura al mercat. Trini
40.
Comprar marques blanques. Hi ha cadenes de supermercats que tenen marques anomenades “blanques” d'una molt bona qualitat i surten més econòmiques. Àngels
41.
Fer conserves. Comprar en quantitat d'algun producte de temporada quan és barat i fer conserves (tomàquet, préssec, confit de carns, anxoves, melmelades, confitura de fruites…), resulta molt bo i en pots tenir per a tot l'any si saps administrar-ho bé. Maria
42.
Espigolar. És una pràctica totalment lícita. Quan el pagès ja ha fet la collita del seu camp, qualsevol pot entrar-hi i espigolar allò que el pagès ha desestimat (raïm, patates, olives, ametlles…) A França, fins i tot està molt ben vist, car representa que es dóna valor als fruits del pagès. Hi ha un restaurant famós que explica en la seva carta que tots els productes que conformen els seus plats són espigolats. Avui també se'n diu espigolar d’anar a buscar els queviures que desestimen els grans mercats o les llotges de peix. Carme
43.
Dinar de Nadal. Fer els àpats d’aquestes festes amb imaginació a partir dels plats més tradicionals. Escudella, pollastre amb prunes i pinyons, fruites confitades, canelons; serviu-los de manera original i no cal que siguin excessivament cars. Són plats que resulten econòmics i molt bons. Maribel.
44.
Anar a compar amb el cistell o el carretó. És més còmode i estalvies en bosses que després no saps què fer-ne. A la vegada vetlles pel medi ambient. Carme
45.
Sabó ecològic i econòmic. Existeixen unes nous, procedents d'un arbre que creix a la Índia i al Nepal, el Sapindus Mukorossi, també conegut com "arbre del sabó", que s'utilitzen des de fa segles com a detergent. Una bossa d'un quilo de nous serveix per a fer cent rentats i té un cost d'uns 10 euros. A més, es tracta d'un producte 100% natural, no agressiu amb la roba i respectuós amb el medi ambient. Imma
46.
Sortir de casa amb una llista de la compra ben estudiada. Isabel
47.
Cuinar més i oblidar el Telepizza i els aliments precuinats. Mercè
48.
Aprofitar el pa sec. Per a fer farina de pa ratllat, per a fer sopes, per a fer postres com les “torrijas”… ja no és tant per l'economia sinó pel mal al cor que fa haver de llençar un aliment. Maria
49.
Cosir. Aprendre a cosir, per mantenir la roba com nova o per confeccionar el teu propi vestuari. Pots crear la teva pròpia línia de moda i a més et pots divertir molt fent-ho. Teresa
50.
Comprar els queviures al detall a les botigues personalitzades. Pots comprar la quantitat justa (de vegades l'envasada no correspon a les teves necessitats), i a la llarga, resulta més econòmic i saludable. Anna
51.
Fer mitja. Fer un jersei o la manta per al sofà, una bufanda o uns peücs. Pots fer els regals per a tota la família i resoldràs la teva carta als Reis. I, encara que sembli impossible ho pots fer mentre mires la televisió, o escoltes música. Isabel
52.
No comprar queviures amb embolcall. Resulta més econòmic (pagues també l'envàs) i no malmets tant l'entorn natural, estalviant residus i reduint el consum desaforat de paper i plàstic. Carles
53.
Desfer-te de coses. Coses que no fas servir i vendre-les a través de pàgines web com ebay. T’adonaràs que resulta molt alliberador desfer-se de coses velles i deixar que entri aire nou. Ramon
54.
Aprofitar la roba dels germans o cosins. De segur a la teva família hi ha gent que pot passar-te roba, per a tu o per a la teva família. Tu pots fer el mateix. Imma
55.
Comprar l'agenda quan s'acabi. Com que l'agenda acostuma a tenir unes pàgines més de l'any entrant aprofitar-la fins a l'últim moment, si compres l'agenda a finals de gener ja està rebaixada. Lluís
56.
Fer “trueque”. Si anem molt “apurats” sempre podem recórrer al canvi “de per”. De segur que teniu alguna cosa que interessa a algú. Imma

També per als polítics els nostres lectors tenen idees; 10 petites idees que segurament podran ajudar a sanejar l’economia dels nostres municipis i alhora la nostra.
57.
Estalviar aigua. No regar si ha plogut. Marc
58.
Estalviar llum. Encendre els fanals quan no hi ha llum, ni abans ni després, i apagar-los a la matinada. Marc
59.
Estalviar paper –i diners. Evitant propagandes partidistes en què només es mostra allò que se suposa que fan bé les administracions. Fede
60.
Reduir despeses. Suprimir les dietes. Si tenen gana, que mengin el plat del dia com fa tothom. Si volen un bon hotel, que paguin la diferència de la seva butxaca. Jordi
61.
Estalviar esforços. Unificar eleccions: autonòmiques, locals i centrals per evitar tantes convocatòries i les disbauxes pamfletàries. Fede
62.
Reduir despeses. Suprimir les despeses d'àpats i piscolabis en actes oficials. Marc
63.
Reduir despeses. Qui vulgui millorar el seu cotxe o el despatx que ho faci del seu sou. Francesc
64.
Reduir despeses. Abaixar el sou dels polítics. Per ètica. Andreu
65.
Optimitzar recursos. Les televisions i ràdios públiques haurien de ser autosuficients, si no les paguem dues vegades. Fede
66.
Optimitzar recursos. Que les administracions locals encarreguin les feines a professionals del poble per ajudar a l'indústria i el comerç local. Àlex