Esparreguera 777 comunica

EL 777 DEBAT LES MUNICIPALS

2011-05-11T16:33:00.000-07:00

Qüestió d'actituds

La candidata del PSC, Paca Fosalba destacava, en gairebé totes les interevencions, la “bona gestió”, a parer seu, del PSC durant l’últim mandat i en comptades ocasions ofereia un brot d’un nou projecte. “En la mateixa línia” deia ell, anaven encaminades les paraules d’Iñaki Andrés. Val a dir que en el discurs del candidat d’Entesa hi havia propostes d’un canvi, lleu, però un canvi, com si es volgués desentendre, en certa manera, de l’equip de govern. Joan-Paül Udina de CiU, des del principi va mostrar la seva intenció de no mossegar-se la llengua a l’hora d’avaluar el govern, però va aportar possibles solucions útils per a l’Ajuntament vist com una empresa. D’altra banda des de l’Acord Municipal, l’alcaldable Josep Rovira aconseguia fer-se entendre a través de metàfores …

ORIOL ESTEVE, estudiant de periodisme, reflexiona sobre l'actitud dels alcaldables. Llegeixe-ho al 777, el trobaràs als quioscos i forns de pa de la vila. Tot això + una crònica de les diferents taules amb les respostes dels nostres polítics a les preguntes plantejades pels ciutadans + les opinions de diferents col·laboradors que varen assistir a les 4 taules rodones + notícies del dia a dia d'Esparreguera + cartes al director + entrevistes + opinió…

FES LES TEVES PREGUNTES ALS POLÍTICS

2011-03-09T13:17:00.000-08:00

Pots fer la pregunta que vulguis als polítics:

_Envia-la en un correu (setsetset1@gmail.com)

_Posa-la en un comentari aquí mateix.

_Publica-la al Facebook (setsetset comunica)

EL 777 DEBAT LES MUNICIPALS

2011-03-09T13:16:00.001-08:00

El 777 organitza Quatre Taules Rodones a l'entorn de les Polítiques Municipals

L’objectiu de les taules rodones és el de crear un debat seriós i de fomentar la participació a les pròximes eleccions municipals.

Convidem a participar-hi a tots els partits polítics que sabem que es presenten a les eleccions municipals del 22 de maig d’enguany.

Convidem a tots els vilatans a formular preguntes mitjançant Facebook (setsetset comunica) o correu electrònic del 777 (setsetset1@gmail.com)

Cal que les preguntes es facin arribar a la redacció del 777 abans del divendres anterior al dia del debat corresponent.

Pel bon funcionament de les taules rodones es seguirà un ordre preestablert: les respostes es faran per rigorós ordre i s'ajustaran al temps màxim i improrrogable, estipulat pel moderador (màxim 2 minuts per cada representant). En finalitzar el torn de preguntes, aproximadament una hora, hi haurà un torn de rèpliques per al·lusions (màxim 1 minut per cada representant).

L'acte estarà moderat per Pilar López Moreno, periodista, i coordinat per l’equip de redacció i assessor del 777, qui també serà qui seleccionarà les preguntes que es formularan els ponents.

Els debats es concretaran en quatre blocs:

1r) ATENCIÓ A LES PERSONES –dia 21 de març–

(les preguntes giraran entorn a cultura, serveis socials, joventut, ensenyament, esports…)

2n) ECONOMIA –dia 28 de març–

(hisenda, administració, gestió…)

3r) TERRITORI –dia 4 d’abril–

(planificació territorial, urbanisme, mediambient, mobilitat…)

4t) ALCALDIA –dia 11 d’abril–

(debat amb els alcaldables)

Els partits polítics presentaran un ponent diferent per cada taula rodona. A l'última haurien d’estar representats pel cap de llista de cada partit.

Els debats seran enregistrats per Ràdio Esparreguera i seran la informació central de la revista d’abril del 777 i, si es creu convenient serà utilitzat en els informatius i tertúlies de l'emissora.

Segui-nos al Facebook (setsetset comunica)

al blog (esparreguera777comunica.blogspot.com)

setsetset1@gmail.com

REVISTA DE FEBRER: ELS SETS

2011-03-09T13:10:00.000-08:00

Els SETS de la revista. Al personatge: Càritas. A l'entitat: Aigües Esparreguera Vidal, s.a. A l'activitat: El Mikado. A més, notícies, i informació cultural, entrevistes i opinió.

Segeuix-nos al Facebook (setsetset comunica)

EN LA REVISTA DE DESEMBRE

2011-03-09T13:00:00.000-08:00

60 Esparreguerins formúlen un desig per a l'any 2011.

Pessebres i Pessebristes.

Els col·legis nous.

Reportatges de la revista de desembre de 2010 i a més, Parada Cultural, notícies opinió i entrevistes.

QUIN ÉS EL FUTUR DE LA PASSIÓ

2010-06-13T07:19:00.000-07:00

La revista, s'endinsa en una de les activitats i entitats amb més pes específic a Esparreguera: La Passió. La Passió té problemes i la revista intenta esbrinar si els esparreguerins saben quin és el problema de La Passió i si saben quina podria ser la solució per a un problema que és més una crisi interna i de gestió que no pas un probelma econòmic, que també.

Entrevista amb el Manel Roca i amb la Francesc Fosalba.

El problema de La Passió deriva segons les parts, entre els diners que l'Ajuntament ha promés i no paga a La Passió i la mala gestió de la junta de La Passió. I si és així, Què hi ha de cert amb les xifres que l'Ajuntament explica que ha donat a La Passió? És aquesta la gestió que La Passió pot fer d'aquests diners?

Diversos convilatans ''passioneros'' donen també la seva opinió. Digues tu la teva...

PASSA EL CIRC…

2010-05-09T15:51:00.000-07:00

[…] Malabars, trucs, equilibris, situacions còmiques... i un cuc; un deliciós espectacle que, durant gairebé un segle, ha fet passar una bona estona a gent de totes les edats i a tot arreu on ha anat. Per sort no vaig cometre l’error de perdre’m el Circ Raluy.

(article d'opinió de Gerard Bidegain que sortirà publicat al 777_núm. 113)

PROBLEMES ECONÒMICS A LA PASSIÓ

2010-05-06T15:13:00.000-07:00

El dimecres, 5 de maig, ens despertava la notícia publicada en el diari comarcal Regió7, amb un titular espectacular: L'EDIFI DE LA PASSIÓ D'ESPARREGUERA, EMBARGAT

Arantxa Solís. ESPARREGUERA_ L'edifici de La Passió d'Esparreguera podria acabar en mans de la Seguretat Social si la junta directiva no paga el deute de 14.000 euros contret per no haver pagat 10.000 euros corresponents a les retencions de les nòmines de sis treballadors que tenia contractats. […]

Els comentaris al carrer no es varen fer esperar. Els més propers a La Passió es manifestaven sorpresos per la notícia i poc sabien que la mala situació econòmica de La Passió l'hagués dut fins aquí.

Ràdio Esparreguera va transmetre la notícia: La Seguretat Social embarga l'edifici de la Passió d'Esparreguera. Poc després és comentava la situació en la tertúlia habitual. Després ens explicaven que: L'ajuntament d'Esparreguera no tenia constància del deute de la Passió d'Esparreguera. Més tard ens anunciaven: La Passió arriba a un acord amb la Seguretat Social i aconsegueix un any per pagar el deute en emplaçaments d'uns 1.250 euros al mes.
El dijous 6, en el mateix diari Regió7, Manel Roca deia "Abans que finalitzi aquest any haurem d'haver pagat els 14.000 euros que devem", ha explicat el president de La Passió d'Esparreguera. "A la Seguretat Social també ens han comentat que si algun mes no ens anés bé pagar, podríem renegociar-ho. Crec que han estat molt amables per part seva" […] La regidora d'Hisenda a Esparreguera, Adriana Garcia, ha explicat que "aviat La Passió d'Esparreguera rebrà el primer pagament d'uns 32.000 euros corresponent als 65.000 euros acordats per conveni [que es van determinar per tal d'amortitzar els diners que no es poden pagar arran de la suspensió del Consorci per la Cultura], i el segon pagament arribarà a final d'any". […]

Els comentaris de l'oposició han començat a aparèixer en forma de comunicats a les seves pàgines web amb greus crítiques al consistori.

Esquerra denúncia que l’actitud de l’ajuntament amb la Passió és pur teatre

Josep Rovira diu que l’Ajuntament d’Esparreguera ha de deixar de fer teatre per donar suport real a La Passió

El grup municipal d’Esquerra a Esparreguera denúncia que l’actual consistori ha incomplert sistemàticament els seus compromisos amb la Passió. En el conveni de l’any passat es va comprometre a pagar 57.000 euros a raó de 4.500 euros mensuals. Els pagaments no es van produir de forma mensual. Òbviament, això va provocar inconvenients comptables i financers a l’entitat. […] Segons Josep Rovira. Fa tres anys que s’està pensant el desenvolupament del consorci com a eina de programació i gestió. Per Josep Rovira és bastant clar que o hi ha participació pública en la gestió –a través del Consorci– o La Passió serà sempre un pou sense fons a no ser que el Teatre s’obri només els 3 mesos de representació de La Passió amb el conseqüent deteriorament de les instal·lacions que això comporta. […]

Per altra banda Ramon Alemany de Convergència i Unió parla del DEUTE DE LA PASSIÓ

[…] En una tertúlia per radio, he escoltat diversos comentaris que emetien opinions basades en el desconeixement de com ha esdevingut aquesta negativa realitat i que amb la lleugeresa del desconeixement, és permetien responsabilitzar a la Junta del Patronat de poca prudència econòmica en la direcció de l’entitat, com a causant del problema actual.

[…]En conclusió el desequilibri econòmic de La Passió ha estat induït per el compromís i l’actitud generosa de l’entitat amb l’activitat cultural i cívica d’Esparreguera, en que ha contribuït a posar el nostre poble dins el mapa cultural de Catalunya i no ha estat corresposta amb la responsabilitat necessària pel Consistori, que no ha assumit la part de costos que li pertocaven.

Si l’entitat optés per mantenir les instal·lacions obertes només per a fer les representacions del espectacle propi i restessin tancades la resta del any, o sigui des de 2 de maig fins a 30 de gener, a part dels problemes de seguretat que podria comportar, no patiria cap problema econòmic.[…]

EL MINISTERI DE FOMENT RECONEIX LA RESPONSABILITAT

2010-05-02T15:48:00.000-07:00

El Ministeri de Foment ha reconegut la seva responsabilitat en la caiguda del pont de Magarola d'Esparreguera, el 10 de juny de 2000, i indemnitzarà la mare de les dues víctimes mortals amb 192.202,10 euros, segons es desprèn de la resolució. Després de deu anys el ministeri estima parcialment la reclamació de responsabilitat patrimonial basant-se en l'informe del Consell d'Obres Públiques i del Consell d'Estat, en els quals queda provada la responsabilitat de l'administració. En els dos informes es determina que queda "acreditat" que el col·lapse del pont va ser a causa d'una fallada de la cimentació com a conseqüència de l'estat d'abandonament de la riera de la Magarola i per no haver-se tingut en compte l'estrenyiment del curs en ampliar el pont el 1990. Segons els informes, el pont tenia capacitat per a desaiguar el volum d'aigua que va caure el dia dels successos sempre que s'hagués respectat el curs natural de la riera en tota la seva extensió. Com a conseqüència, és imputable a l'administració pública una responsabilitat patrimonial "per la deficient conservació i la incorrecta ampliació". Segons l'advocat de la família de les víctimes, Juan Galera, les responsabilitats es repartiran en un 75% per a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i en un 25% per a Foment, amb la qual cosa el ministeri es reserva la possibilitat de requerir a l'ACA la seva part de l'import. Galera ha destacat el "coratge" del ministeri en no "responsabilitzar en absolut a la tromba d'aigua que va caure aquell dia a la zona". Finalment la indemnització serà de 192.202,10 euros i només es reconeix la indemnització a la mare. "Realment el que la família vol és una disculpa pública, que els donin el condol, cosa que encara, gairebé 10 anys després, no ha passat", ha dit Galera.
EFE / LAMALLA.CAT

CARTA ALS LECTORS

2010-04-27T05:58:00.000-07:00

SALVAR ELS COL·LEGIS NOUS
No sé si algú s’ha adonat de l’estupidesa que s’està fent a l’edifici de l’Escola Mare de Déu de la Muntanya, conegut també per
Col·legis Nous. Sempre havia tingut la sensació que era un edifici serè i que per la seva construcció, pròpia de l’època, evocava una manera de fer emprenedora i a la vegada assenyada; tranquil·la però oberta i dinàmica. En poc temps hem vist com li han tret les tripes a l’edifici i li han buidat el pati. Hem seguit l’aventura d’apuntalar la façana que ha restat amb les finestres badant de bat a bat com les òrbites buides dels ulls d’un gegant. Hem vist com, de mica en mica, han construït un mur de ciment compacte que rodeja, tanca i tapa, a la vista del vianant, la façana tan costosament mantinguda en peu. Espero que finalment ens sorprengui, i ens sorprengui molt, però hi ha coses que no sé si es poden millorar encara que ‘‘la mona se vista de seda’’. Realment era la millor opció fer una escola nova d’aquesta manera? Valia la pena l’esforç de salvar la façana, si han destruït tot l’entorn? Si l’edifici mereixia alguna consideració, per què no es convertia en centre de cultura, per exemple? En un altre lloc -ben pensat, en un lloc amb més accessibilitat-, es podia haver fet un edifici nou, amb comoditat i més economia, per a una nova escola. Bé, ara sí que ja no hi ha res a fer; aviat tindrem (és un dir) escola ‘‘nova’’ i haurem perdut per sempre aquells Col·legis Nous de grata memòria i d’imatge tranquil·la, dels quals només veurem un trosset de façana antiga sota un pati rodejat per un ample mur de ciment. No cal ni tan sols lamentar-se, això ha passat davant els nostres ulls i ens ho hem mirat com estùpids.
Robert, exalumne dels Col·legis Nous
Podeu llegir aquesta carta i d'altres a l'Apartat 24 de la revista 777
Envia les teves cartes a setsetset1@gmail.com

CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE DANSA

2010-04-26T06:27:00.000-07:00

El 29 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa i, per aquest motiu, l'Escola Municipal de Música i Dansa ha organitzat un intercanvi amb l'escola de música i dansa de Montornès del Vallès; el dissabte 24 d'abril, a les 7 de la tarda, a la Plaça de la Pagesia. Els alumnes de l'aula de dansa d'Esparreguera hi van participar amb l'espectacle "Ressons", i els alumnes de Montornès, amb "Tres variacions".
La celebració continuarà del dissabte 8 de maig, juntament amb el Taller i l'Espiral, i centres d'altres poblacions. Les actuacions seran a les 6 de la tarda (a l'Església Parroquial), a 1/4 de 7 de la tarda (a la Plaça de l'Església) i a 2/4 de 8 de la tarda (a la Plaça de la Unió).

16% ESPARREGUERA DECIDEIX

2010-04-24T16:36:00.000-07:00

A l'entor d'un 16% dels empadronats a Esparreguera majors de 16 anys han participat aquest dissabte en la consulta sobre la independència al municipi. Les dades definitives de participació encara poden variar molt lleugerament, perquè hi ha alguns vots que s'han d'acabar de comptar, però l'organització ha indicat que han votat entre 2867 i 2869 persones de les 18.142 que en tenien dret. 'Ha votat tanta gent com el nombre de vots que acostumen a treure els alcaldes de la vila', ha indicat el portaveu de la plataforma Esparreguera Decideix!, Aleix Escorcell. El portaveu de l'entitat organitzadora, que ha muntat sis col·legis electorals, també ha subratllat que durant les passades eleccions europees a Esparreguera hi va haver 'un 66% d'abstenció'. I ha afegit que 'estem molt contents, tant de com ha anat la jornada com de la participació'. 'I és que tres de les forces polítiques a l'ajuntament van optar per l'abstenció, per fer un boicot passiu', ha lamentat Escorcell. Es tracta del PSC, el partit al qual pertany l'alcaldessa Francesca Fosalba, Entesa, que governa amb coalició amb els socialistes, i el PP. Al ple de la ciutat, a més, hi són representats CiU, ERC i dos grups d'independents. Escorcell s'ha felicitat perquè 'aquesta jornada s'ha pogut dur a terme en un ambient de normalitat i amb un esperit d'alegria, i tot això s'ha fet amb excel·lència', fent 'que tothom se sentís còmode anant a votar'. El portaveu de la plataforma 'Esparreguera Decideix! ha valorat que 'gent de móns molt diversos aparqués les seves diferències i anéssim tots junts'. 'Hem funcionat com un Estat, i només som ciutadans', ha conclòs el portaveu de la plataforma organitzadora de la consulta.

JA TENIM EL SET D'ABRIL

2010-04-23T16:26:00.001-07:00

24A UN EXERCICI DEMOCRÀTIC
Dissabte 24 d’abril, la nostra població té una cita important: serà un dels 192 municipis que participaran a la tercera onada de consultes sobre la independència de Catalunya. Un fet històric perquè, per primer cop en la història de la democràcia, més de 400 municipis catalans s’han organitzat, un per un, per consultar la ciutadania sobre un mateix tema, fins fa poc tabú. Una consulta no vinculant, és cert; una consulta que ha provocat algunes divisions, organitzada pels partidaris del SI i amb molt poca presència del NO, també és cert; però una consulta que, per primer cop a la història, permetrà que aquells que ho desitgin puguin expressar la seva opinió.

I TAMBÉ…
L'ATUR ACTIVA LES PRESTACIONS SOCIALS

Quan desapareixen les grues, i avui no n’hi ha gaires en el cel d’Esparreguera, creixen els problemes socials lligats a la manca de recursos. Es fan menys habitatges, hi ha menys feina, es compren menys cotxes, i menys televisors i menys... Aleshores sobra personal, ja no només a la construcció sinó en altres feines, i s’endega la roda de l’atur...

NOTÍCIES
LA PEL·LÍCULA “LA NIT QUE VA MORIR L'ELVIS” A MÀLAGA

La nit que va morir l'Elvis, inaugurava la zonazine del festival de cinema de Màlaga. Les crítiques la deixaven molt bé.
KARENN WALLACE. MÁLAGA Ayer comenzó Zonazine, de la mano del debutante Oriol Ferrer, con la película ‘‘La noche que murió Elvis’’, singular proyecto que ha tardado cinco años en ver la luz y cuyo autor, a falta de otra definición, considera un ‘‘thriller místico’’. Ferrer ha creado para el film un pueblo ficticio cuya fisonomía se transforma debido a un megaproyecto ideado por un grupo de fundamentalistas católicos en torno a La Pasión de Cristo. Precisamente, en el reparto del film, encabezado por seis intérpretes profesionales, encontramos también a un buen puñado de amateurs -destacan Jaume Rovira y Carles Serrat-, en su mayoría colaboradores del auto de La Pasión en el -real- pueblo de Esparreguera.
Finalment va aconseguir dos premis en el festival: a Blai Llopis com a millor actor i una menció especial del jurat a la pel·lícula

Ja ha sortit el 777 !

2009-03-20T06:18:00.001-07:00

Amb un reportatge sobre la nova temporada de La Passió, totes les novetats i les millors imatges; parlem amb la Bàrbara i l’Eloi, voluntaris per la llengua; fem un repàs als guardonats a la festa dels sets d’enguany i parlem amb Albert Casals i Francesc Prat, dos esparreguerins que porten al límit les seves passions: viatjar i la música, respectivament. Notícies, reportatges, opinió, parada cultural, entrevistes, el temps... tot això i molt més a 777 comunica, la revista d’Esparreguera!
A partir del 20 de març als quioscos, cafeteries i forns de pa de la vila!
Subscriu-te enviant un mail amb les teves dades a setsetset1@gmail.com o trucant al 93 777 84 21!

2009-03-20T06:18:00.000-07:00

Amb un reportatge sobre la nova temporada de La Passió, totes les novetats i les millors imatges; parlem amb la Bàrbara i l’Eloi, voluntaris per la llengua; fem un repàs als guardonats a la festa dels sets d’enguany i parlem amb Albert Casals i Francesc Prat, dos esparreguerins que porten al límit les seves passions: viatjar i la música, respectivament. Notícies, reportatges, opinió, parada cultural, entrevistes, el temps... tot això i molt més a 777 comunica, la revista d’Esparreguera!

A partir del 20 de març als quioscos, cafeteries i forns de pa de la vila!
Subscriu-te enviant un mail amb les teves dades a setsetset1@gmail.com o trucant al 93 777 84 21!

VINE ALS 7’S

2009-02-13T09:49:00.000-08:00

ATENCIÓ, canvi de dia!

ENTREGA DELS SETS de la revista 777 comunica
Dissabte 21 febrer
19 hores
Can Pasqual
Organitza: setsetset comunica associació cultural

No us perdeu el lliurament dels premis que la revista bimestral 777 adjudica anualment. La trobada anual de col·laboradors, publicistes, subscriptors, lectors i curiosos. Vine a conèixer el 777! La revista d’Esparreguera amb més de 18 anys d’experiència informativa!

66 idees per a superar la crisi

2009-01-07T11:29:00.000-08:00

I no tornis a parlar mai més de crisi, si us plau. Petites? idees per a superar una gran? crisi. Potser coneixeu la famosa anècdota de la companyia aèria que va estalviar milions gràcies a una oliva: algun il·luminat va tenir la feliç idea d'eliminar-la de les amanides dels passatgers de primera. El concepte aquí és que petits detalls poden suposar grans guanys. Ja que l'economia del país ja la salvarem pagant, com sempre, pensem ara en aquests petits gestos diaris que poden ajudar a l'economia personal. Sempre hem sentit a dir que és davant un moment crític que l’home aguditza l’enginy. Amb aquesta intenció hem volgut posar a prova els nostres lectors. Els hem demanat petites idees per a superar la crisi. Com podreu veure n’hi ha per a tots els gustos. Les hem classificat per àmbits per tal d’ordenar una mica els conceptes, però, i el que és més important de tot, gairebé totes es poden posar en pràctica. Vegeu que, si bé no hi ha res de nou amb tot el que llegireu, sí que hi trobareu molta imaginació. Nosaltres us animem a seguir-les i a buscar les vostres pròpies idees; de segur que són moltes i, si voleu publicar-les, us oferim el nostre blog que és obert a tothom.
1.
Anar en bicicleta a treballar. Si tenim la sort de treballar al poble, podem utilitzar la bicicleta per fer el trajecte diari; estalviarem en diversos sentits: economia personal, economia energètica, economia en recursos per a la millora del medi ambient, economia d'aparcament… A més faràs esport. Si encara no tens bicicleta, ara és un bon moment, pots aprofitar la carta als Reis per encarregar-la. Tria-la bonica, que et faci sentir bé, i alhora t'ajudarà a millorar la teva auto estima. Mireia
2.
Utilitzar el transport públic. Tot i que les tarifes han pujat un 7% en la T10 i un 6,20% en la resta de viatges, el transport públic encara resulta un mitjà econòmic, si compares amb el que pot significar l'ús del cotxe (aparcament, benzina, assegurances, riscos). El preu de la targeta T10 per a un usuari de zona 3 és actualment de 19.80 euros per 10 desplaçaments integrats combinats, cadascun, fins a 4 mitjans de transport. Carmina
3.
Minimitzar les trucades telefòniques. El fet de portar el telèfon a sobre tot el dia pot suposar, de vegades, un ús fàcil i impremeditat. Abans de fer una trucada pensa un instant si és absolutament necessària, segur que comprovaràs el beneficis. Albert
4.
Agafar el cotxe només per a desplaçaments imprescindibles. Si no, optar per caminar; és molt saludable i el temps agafa una altra dimensió. Jordi
5.
¨Clothes swap¨ (intercanvi de roba). En alguns països estrangers és molt comú fer un canvi d'armari en una trobada entre amics o en algun lloc social, en la qual tothom aporta roba que intercanvia per peces d’altres. És un bon costum i a més molt divertit. Laura
6.
Compartir vehicle per anar a la feina. És un costum molt agradable; si no hi ha ningú que, de manera fixa, necessiti compartir amb tu el cotxe, pots fer-ho passant per la parada de la Igualadina abans d’emprendre el viatge; de segur que donaràs una alegria a algú i que a més passareu una bona estona junts. Francesc
7.
Visitar la família o amics quan viatgeu. Si us agrada viatjar estudieu el lloc on voleu anar i procureu que sigui on hi teniu amics o família; resulta molt més econòmic, instructiu car us aconsellaran bé i millorareu les vostres relacions. Recorda que has de portar un bon regalet i ser molt amable; tot el que t'estalviaràs s'ho mereix. Àngels
8.
No parlar mai de crisi. Amb la família, durant els àpats o amb els amics, no parlar de cap de les maneres de la crisi, molt menys si tens una hipoteca per pagar, és clar... La bola es fa més gran quan més s'hi pensa. Fes com fan a Laos que creuen que pensar massa o treballar massa és dolent per a la salut. Fer cagar el Tió amb la canalla és molt més saludable. Eloi, des del Vietnam
9.
Anar al bar a fer un cafè. Sol o amb els amics i pel preu d'un cafè tens, calefacció, diari, conversa, lavabo… pots fer amistats, relax, relacions públiques, dónes negoci al propietari del bar, fas vida social, crees ambient… ajudes el teu país a prosperar. Carme
10.
Deixar de fumar. Aprofitar el moment per deixar de fumar; estalviaràs com per pagar un mes d'hipoteca o dos. Joan
11.
Disfressar-se de polític (posar-se un llençol a sobre) i anar al Parlament de "pinxos". Gerard
12.
Menjar poc, pair bé i ficar-la quan convé! Isidre Bonafè, company sentimental de la senyoreta Elvira.
13.
Berenar a les inauguracions. Si estàs interessat en una exposició, anar-hi el dia de la inauguració i, de passada, berenaràs. Ignasi
14.
Fer joguines. Amb imaginació i posant tota la creativitat al servei del teu objectiu, podràs aconseguir fer joguines molt boniques (cuinetes, cotxes de fusta o de llauna –utilitzant llaunes de refrescos–, mòbils, jocs de taula pintats a mà, nines de roba…). Carme
15.
Cinema. Si t’agrada anar al cinema o al teatre fes-ho el dia de l'espectador. I també pots veure gratuïtament una pel·lícula documental, cada mes, al Patronat parroquial. N’hi ha de molt interessants. Enric
16.
La pressió mediàtica. La crisi atabala més i més si la vas llegint o veient als mitjans de comunicació tot el dia. Pren-te alguns dies de descans de televisió, ràdio i premsa. Els mitjans sovint són patrocinats per grans entitats financeres i empreses que, de ben segur, no s'enfonsaran amb la crisi. Eloi
17.
Utilitzar les biblioteques. El préstec o l'intercanvi de llibres, discos o pel·lícules et pot fer estalviar molt diners si ets dels que fan consum d'aquestes arts. Teresa
18.
Comprar llibres de butxaca. Els llibres de butxaca acostumen a costar molt menys. El codi da Vinci, de Dan Brown, costa 10 euros d'Edicions 62 i l'edició d'Umbriel Editores 36’25 euros. Antoni
19.
Restaurar mobles inutilitzables. Si no t'hi veus amb cor, recorre al taller de restauració de l'escola d'Arts plàstiques; aprendràs a restaurar els mobles vells i a reutilitzar-los; a més ho trobaràs molt divertit i satisfactori i, fins i tot, t'ajudarà a relaxar-te. Montserrat
20.
Diversificar la informació. A Tailàndia recomanaven no quedar-se amb l'opinió d'un sol mitjà de comunicació; el consell és comparar i tenir una opinió pròpia. En el cas de la crisi, nosaltres optaríem per comparar amb premsa estrangera i/o amb la situació en països com Birmània, Xina, Vietnam, Perú o Itàlia (aquests no estan tan malament com els primers, però els pobres tornen a tenir Berlusconi de president, que ja és una crisi ben difícil de pair en si mateix). Eloi
21.
Fer vacances. Si la crisi és molt forta i el ressò mediàtic és excessiu, fes vacances i canvia d'aires. Pots optar per anar a la muntanya i dormir en tenda o en refugis. Hi ha moltes activitats que encara són gratuïtes. Eloi
22.
Apuntar-te a alguna associació. Faràs alguna cosa que t’agradarà, cantar, fer castells, correfocs, teatre, música, excursionisme, esport, escacs, caza, pesca, fotografia, jocs de rol, tertúlies…i dins d’una entitat les coses sempre surten més econòmiques perquè es fan en col·lectiu. A més trobaràs amics i tindràs una vida social activa. Mònica
23.
Fer el Camino. Si t'has quedat sense feina aprofita per fer el Camino de Santiago; quan tornis potser ja haurà passat el mal moment i, si més no, ho hauràs aprofitat per trobar-te a tu mateix i reflexionar. Potser descobriràs que tot és efímer i que a cada revolt del camí hi ha un nou paisatge. Xavier
24.
Viatjar amb la tenda de campanya. Si t'agrada tant viatjar que, malgrat l'economia no sigui gaire bona no vols estar-te'n, prova de fer-ho amb tenda de campanya. Hi ha campings magnífics per tot arreu. Aprovisionat d'una bona guia. Laura
25.
Fer guardiola. Aprofitar la baixada de l'euribor per 'posar a la guardiola' l'import de rebaixa en la quota. Jordi
26.
Cercar fonts d'ingressos alternatius. Fer de cangur, donar classes… Jordi
27.
Rebaixar la factura del telèfon mòbil. Canviant a operadors més econòmics. Jordi
28.
Comprar i consumir productes del país. És la millor manera de fer circular el diner i sortir-hi guanyant tots. Laura (La Laura ens aconsella que mirem la pàgina web on s’explica què és “El dinero gratuito de Wörgl”, un experiment molt interessant.
http://monedascomplementarias.pbwiki.com/Art14
29.
Diferenciar-se. Per al comerç resulta imprescindible “diferenciar-se”; la clau de l'èxit no és ser el millor, sinó ser diferent. Teresa
30.
Crear un negoci. Un negoci que amb pocs recursos pot donar bons resultats, on es recullin objectes en desús i vendre'ls a baix preu: telèfons mòbils usats, paraigües que s'acumulen, bosses de mà o de viatge que no volem usar més, llibres, roba, cotxets dels fills que s’han fet grans, ordinadors… Amb imaginació, fins i tot, se’ls pot donar un altre ús. Maribel
31.
Deixar les targetes de crèdit al calaix. Si no hi ha objecte de pecat no hi ha pecat. Meritxell
32.
Competir per estalviar. Fer competicions amb algú de la família, o amb tots, per veure qui estalvia més i qui inverteix millor. Àngels
33.
Fer negoci. Per al comerç, la petita empresa i l'empresa familiar, és important apreciar aquest moment com de canvi i donar una imatge dinàmica i alegre. La tristesa i l'apatia no generen res. Enric
34.
>;Reutilitzar materials de desfeta. Fer, amb material de desfeta, objectes d’ús. Per exemple llaunes (per fer tapes d'agenda, moneders, joguines…) roba (per fer bosses de mà, bosses que substitueixin les de plàstic per a botigues, estovalles, mocadors). Manel
35.
Invertir. És un bon moment per mirar endavant i invertir en aquelles coses que fins fa poc eren intocables, si és que el nostre capital ens ho permet, és clar. Enric
36.
Comprar-ho tot a Esparreguera. En temps de crisi ens hem d'ajudar els uns als altres, comprant al poble donem vida al poble. Isabel
37.
Fer un paté amb les restes d'un rostit. Esmicolar la carn i afegir a un sofregit de ceba, una mica de rom i lligar amb un polsim de maizena. Deixar refredar en un recipient ben ajustat i fàcil de desemmotllar. Mercè
38.
Embotit amb la carn d'olla. Desossar la carn d'olla: peu, careta, porc, pollastre, vedella pilota, botifarra, pedrer, cansalada. Esmicolar i barrejar bé després de salar i empebrar al gust. Embolicar amb un film i deixar refredar; obtindreu un embotit boníssim que podeu servir a taula acompanyat d'una amanida i una vinagreta o també el podeu fer servir per als entrepans de l'esmorzar. Carme
39.
Tenir un hort. Faràs salut, et divertiràs, et sentiràs satisfet, menjaràs bé i bo i faràs un estalvi considerable. I si l'hort és una mica gran, encara podràs vendre verdura al mercat. Trini
40.
Comprar marques blanques. Hi ha cadenes de supermercats que tenen marques anomenades “blanques” d'una molt bona qualitat i surten més econòmiques. Àngels
41.
Fer conserves. Comprar en quantitat d'algun producte de temporada quan és barat i fer conserves (tomàquet, préssec, confit de carns, anxoves, melmelades, confitura de fruites…), resulta molt bo i en pots tenir per a tot l'any si saps administrar-ho bé. Maria
42.
Espigolar. És una pràctica totalment lícita. Quan el pagès ja ha fet la collita del seu camp, qualsevol pot entrar-hi i espigolar allò que el pagès ha desestimat (raïm, patates, olives, ametlles…) A França, fins i tot està molt ben vist, car representa que es dóna valor als fruits del pagès. Hi ha un restaurant famós que explica en la seva carta que tots els productes que conformen els seus plats són espigolats. Avui també se'n diu espigolar d’anar a buscar els queviures que desestimen els grans mercats o les llotges de peix. Carme
43.
Dinar de Nadal. Fer els àpats d’aquestes festes amb imaginació a partir dels plats més tradicionals. Escudella, pollastre amb prunes i pinyons, fruites confitades, canelons; serviu-los de manera original i no cal que siguin excessivament cars. Són plats que resulten econòmics i molt bons. Maribel.
44.
Anar a compar amb el cistell o el carretó. És més còmode i estalvies en bosses que després no saps què fer-ne. A la vegada vetlles pel medi ambient. Carme
45.
Sabó ecològic i econòmic. Existeixen unes nous, procedents d'un arbre que creix a la Índia i al Nepal, el Sapindus Mukorossi, també conegut com "arbre del sabó", que s'utilitzen des de fa segles com a detergent. Una bossa d'un quilo de nous serveix per a fer cent rentats i té un cost d'uns 10 euros. A més, es tracta d'un producte 100% natural, no agressiu amb la roba i respectuós amb el medi ambient. Imma
46.
Sortir de casa amb una llista de la compra ben estudiada. Isabel
47.
Cuinar més i oblidar el Telepizza i els aliments precuinats. Mercè
48.
Aprofitar el pa sec. Per a fer farina de pa ratllat, per a fer sopes, per a fer postres com les “torrijas”… ja no és tant per l'economia sinó pel mal al cor que fa haver de llençar un aliment. Maria
49.
Cosir. Aprendre a cosir, per mantenir la roba com nova o per confeccionar el teu propi vestuari. Pots crear la teva pròpia línia de moda i a més et pots divertir molt fent-ho. Teresa
50.
Comprar els queviures al detall a les botigues personalitzades. Pots comprar la quantitat justa (de vegades l'envasada no correspon a les teves necessitats), i a la llarga, resulta més econòmic i saludable. Anna
51.
Fer mitja. Fer un jersei o la manta per al sofà, una bufanda o uns peücs. Pots fer els regals per a tota la família i resoldràs la teva carta als Reis. I, encara que sembli impossible ho pots fer mentre mires la televisió, o escoltes música. Isabel
52.
No comprar queviures amb embolcall. Resulta més econòmic (pagues també l'envàs) i no malmets tant l'entorn natural, estalviant residus i reduint el consum desaforat de paper i plàstic. Carles
53.
Desfer-te de coses. Coses que no fas servir i vendre-les a través de pàgines web com ebay. T’adonaràs que resulta molt alliberador desfer-se de coses velles i deixar que entri aire nou. Ramon
54.
Aprofitar la roba dels germans o cosins. De segur a la teva família hi ha gent que pot passar-te roba, per a tu o per a la teva família. Tu pots fer el mateix. Imma
55.
Comprar l'agenda quan s'acabi. Com que l'agenda acostuma a tenir unes pàgines més de l'any entrant aprofitar-la fins a l'últim moment, si compres l'agenda a finals de gener ja està rebaixada. Lluís
56.
Fer “trueque”. Si anem molt “apurats” sempre podem recórrer al canvi “de per”. De segur que teniu alguna cosa que interessa a algú. Imma

També per als polítics els nostres lectors tenen idees; 10 petites idees que segurament podran ajudar a sanejar l’economia dels nostres municipis i alhora la nostra.
57.
Estalviar aigua. No regar si ha plogut. Marc
58.
Estalviar llum. Encendre els fanals quan no hi ha llum, ni abans ni després, i apagar-los a la matinada. Marc
59.
Estalviar paper –i diners. Evitant propagandes partidistes en què només es mostra allò que se suposa que fan bé les administracions. Fede
60.
Reduir despeses. Suprimir les dietes. Si tenen gana, que mengin el plat del dia com fa tothom. Si volen un bon hotel, que paguin la diferència de la seva butxaca. Jordi
61.
Estalviar esforços. Unificar eleccions: autonòmiques, locals i centrals per evitar tantes convocatòries i les disbauxes pamfletàries. Fede
62.
Reduir despeses. Suprimir les despeses d'àpats i piscolabis en actes oficials. Marc
63.
Reduir despeses. Qui vulgui millorar el seu cotxe o el despatx que ho faci del seu sou. Francesc
64.
Reduir despeses. Abaixar el sou dels polítics. Per ètica. Andreu
65.
Optimitzar recursos. Les televisions i ràdios públiques haurien de ser autosuficients, si no les paguem dues vegades. Fede
66.
Optimitzar recursos. Que les administracions locals encarreguin les feines a professionals del poble per ajudar a l'indústria i el comerç local. Àlex

2008-12-23T02:44:00.000-08:00

Estimats amics, lectors, col·laboradors, subscriptors: Ja tenim el darrer 777 de l'any 2008 a la venda! Un 777 ple d'informació i opinió amb un reportatge que ens proposa 66 idees per a superar la CRISI. Notícies, opinió, versió 2008, parada cultural... No us el podeu perdre!

Encetem una nova secció a partir d'aquest blog. Us plantejem una pregunta i vosaltres podeu contestar-la i comentar-la. Les vostres opinions sortiran reflectides al 777.

I la pregunta és: "El 23 de febrer farà 40 anys que es va innaugurar el teatre de la Passió. "

Aprofitem també per desitjar-vos un Bon Nadal i un feliç "2000 NOU" !

IDEES PER SUPERAR LA CRISI

2008-12-11T10:48:00.000-08:00

Estem preparant un reportatge per al 777 en el que volem oferir idees per a superar la crisi. Ens ha semblat que vosaltres hi podríeu tenir alguna cosa a dir. No es tracta de grans idees, ni de salvar l'economia del país, ni tan sols la del poble, volem petites (o grans idees) que ens ajudin a encara amb alegria la “cuesta de enero”.

Poseu-li imaginació i humor, si voleu.

Les idees haurien d'estar mínimament argumentades

Si ho creieu necessari podeu adjuntar alguna foto.

Si voleu, amb el consell, podeu afegir el vostre nom i sortirà publicat, si per el contrari preferiu que sigui anònim no cal que signeu.

Moltes gràcies i esperem les vostres idees. Per cert, ens ho hauríeu d'enviar abans de dilluns 15.12.08

BONES FESTES A TOTS I QUE TINGUEM UN MOLT BON ANY9!